miércoles, 11 de junio de 2014

Marius Sempere POETA

Et parlaré de tot el que sé
Y hablaré de todo lo que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs

y dirás que no es cierto, y me sonreirás
benèvolament, i em donaràs la mà

benevolamente, y me darás la mano
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny

para que salte contigo al jardín cuadriculado del juicio
i no voldré. Llavors

y no querré. Entonces
em caldrà cercar una altra persona

me será necesario buscar otra persona
més enllà de la tendresa implacable,

más allá de la ternura implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules

y tampoco serán aceptadas mi palabras
d'infant. Així mil cops, així tota la vida

de niño. Así mil veces, así toda la vida
m'escoltarà l'incrèdul, l'amable, el conseller,

me escuchará el incrédulo, el amable, el consejero,
l'amor corrector i la casa endreçada.

el amor corrector y la casa ordenada.
Mes ai, finalmente algú, reconeixent-me

Pero, finalmente, alguien, reconociendo
la veritable veu, potser no meva

mi verdadera voz, tal vez no mía
sinò  del qui m'habita sense límit,

sino del que me habita sin límite,
em comprendrà i cridarà des del més fons

me comprenderá, y gritará desde el fondo
dels ulls desesperats: tu dius

de unos ojos desesperados: ¡tú dices
la veritat, tu em fas horror! I fugirà

la verdad, tú me horrorizas! Y huirá
de mi com del diable.

de mí como del diablo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario